30 de juny de 2011

CARTA D’UN NEN A TOTS ELS PARES DEL MÓN


NO em dones tot el que et demane. De vegades només demane per veure fins a quant puc aconseguir.
NO em crides. Et respecte menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.
NO em dones sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em demanesses les coses jo ho faria mes ràpid i més de gust. Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dóna-me’l, però també si és un càstig.
NO em compares amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els demés, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els demés, seré jo qui patisca. Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.
 NO digues mentides davant meu, ni em demanes que les digue per tu, encara que sigue per treure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius. Quan estigues equivocat en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també. 

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes als teus amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també. Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas.
Quan t’explique un problema meu NO em digues: “No tinc temps per bajanades” o “Això no té cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.
 Estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar com ho dius, encara que tu no cregues necessari dir-m’ho.
 En definitiva, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.




DECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana. [2007/9730]